Atar-Terjit-Tidjikjà-Kiffa
Sortim d'atar cap a
terjit, no tenim tracks ni waypoints, només algunes indicacions de colls i
oueds que ens ha donat un guia que seran les premises que ens aniran marcant la
ruta.
Arribar a terjit és
ven fàcil, dinem sota les palmeres, però no tenim ganes de pagar una entrada
per veure un palmeral, ja n'hem vist molts, per tant seguim rumb oujet.
Un cop atravessat el
coll Torvin a mà dreta comença un oued de sorra (oued Tznt). Potser hi havia
una altra entrada, però hem hagut de baixar per una baixada amb uns escalons
bastant alts i pedregosos. Dormim just al començament on hi passem dos dies ja
que hem d'arreglar una roda i hem d'equilibrar tot el pes que portem a la baca.
Al cap de dos dies
seguim direcció Oujet per l'oued, amb les presions bastant altes pensant que
ens trobariem pedres, però ja veiem que no, encara no fem 500 metres, una
baixada de sorra i de cop una pujada amb curva, ens enganxa desprevinguts i ja
ens quedem encallats. En sortim relativament ràpid i seguim i seguim per dins a
l'oued, sorra i més sorra, els consums es disparen bastant, atravessem la valle
blanche, al final hem aconseguit fer uns 120 quilòmetres i pel camí ens trobem
un francès que ens dona algun waypoint i ens indica pel camí que ell creu que
és el millor.
De bon matí tirem i en
teoria hem d'anar a enganxar amb un track que va a Tidjikjà, les roderes es
perden i hi ha moltes pedres grosses, tornem a pujar presions, però al mig de
tot això també hi ha dunes, és el mig dia i entre dues dunes, la sorra és tova,
portem presions altes, i encallats. Posem les planxes, baixem presions i en
sortim. Al final trobem el track, però resulta que el track era d'algú que no
semblava que seguís cap pista sinó que anava pel mig del desert així que
decidim mirar la direcció d'un punt on coincidien varis tracks i rumb cap allà.
Quin calvari, pedres
super grosses i moltes i moltes, hem arrencat el protector del diferencial de
darrera (ha caigut de tant ben soldat que estava, soldat nostre). Però al final
hem trobat el track principal i l'hem seguit. Hem fet un total de 100
quilòmetres i estem a la mateixa altura que ahir però uns graus més cap a
l'est.
Ens aixequem rumb
Tidjikjà, la pista pedregosa i molt envirollada, la sorra també és present i fa
complicada la conducció. Hi ha trams de pedres i més pedres, i de cop i volta
dunes i dunes. Ja cap als últims 50 km tirem per un oued, l'enganxem al migdia
la sorra està molt i molt calenta i a fora hi déu haver una temperatura de
bastant més de quaranta graus, entre una cosa i l'altra el motor s'escalfa cada
cop més i ens obliga a baixar presions.
Al final ens trobem
amb l'oasis de Taujafet on ens parem a menjar, dormir i sobretot a agafar aigua
que ja en començavem a tenir molt poca. En el fons estem bastant cansats, la
d'avui ha sigut una pista molt i molt sacrificada, bastant complicada ja que en
tot moment hem hagut de tenir l'atenció al dos-cents per cent no només en tema
de conducció sinó també d'orientació, a més diriem que hem tornat a blinar una
barra de direcció que ja arreglarem demà o demà passat un cop arrivem a
Tidjikjà. Els quilòmetres es fan lents i amb sorra els consums es disparen. A
més hem inflat i desinflat les rodes manualment bastants cops, estem pensant en
fer una modificació en el cotxe per poder inflar les rodes automàticament amb
el compresor de l'aire acondicionat.
Ja ben arrivats a
Tidjikja quedem mig decepcionats, ens esperavem quelcom més a part d'un parell
de barriades i un mercat central de dos carrers. L'objectiu aquí és fer la
petita modificació d'anular l'aire-acondicionat i utilitzar el compresor per a
inflar les rodes. Busquem les peces i no les trobem i amb aquestes que acabem
en un mecànic. Entre les seves idees i les nostres acabem fent una xapussa
monumental i ja ho tenim, ja no ens cal fer presions manualment, una mica de
liu, perquè l'aire surt molt calent, però bé, l'anem refrigerant tirant aigua
per sobre de la sortida d'aire.
A la tarda ja sortim
cap a les afores de la ciutat i a uns 23km ens desviem a l'esquerra seguint el
track gps que ens portarà a Kiffa passant pel famós pas de Nega.
El dia següent ens el
passem per pista i acabem dormint a menys de trenta quilòmetres de Nega, això
fa que tant bon punt ens llevem arrenquem el cotxe i de seguida arribem al
famós pas.
Comença amb una pista
de pedres grosses i després segueix amb una baixada pronunciada pel mig de les
dunes, algun moment les marques desapareixen i ja ens quedem encallats, toca
baixar presions i seguir endavant. Les grans pedres es camuflen amb la sorra
perfecte per rebentar el carter o els diferencials i ens toca tenir encompte
que anem sense protector a darrera.
Un cop abaix seguim un
oued i ve pujada amb sorra, la fem bé, son quarts de deu del matí i la sorra
encara es bastant freda i s'enfonsa poc. Les dunes segueixen fins a un lloc que
no trobem el pas, hi ha una paret de sorra amb tot de llenya enterrada, sembla
que la gent posa llenya per poder pujar millor la petita paret, busquem una
alternativa, però les dunes són altes i en els forats entre les dunes la sorra
és molt tova, ens toca pujar fins a dalt de la duna anterior, i amb el màxim de
gas intentar pujar. Ho fem amb gas i el cotxe puja sense problemes fent un
saltioró al capdamunt, i d'allà ja tot baixada, un mar de dunes gegant que sort
que l'hem fet de baixada, perquè de pujada deu ser molt complicat.
D'aquí a Boumdeit i de Boumdeit a Kiffa, trobem bàsicament pista tot i que també una mica de sorra, el
desert cada cop sembla menys àrid i tenim la sensació de deixar les dunes
enrera i que en els pròxims quilòmetres direm adéu al desert, per entrar a la
sabana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario