viernes, 9 de mayo de 2014

Atar - Kiffa



Atar-Terjit-Tidjikjà-Kiffa

            Sortim d'atar cap a terjit, no tenim tracks ni waypoints, només algunes indicacions de colls i oueds que ens ha donat un guia que seran les premises que ens aniran marcant la ruta.

            Arribar a terjit és ven fàcil, dinem sota les palmeres, però no tenim ganes de pagar una entrada per veure un palmeral, ja n'hem vist molts, per tant seguim rumb oujet.

            Un cop atravessat el coll Torvin a mà dreta comença un oued de sorra (oued Tznt). Potser hi havia una altra entrada, però hem hagut de baixar per una baixada amb uns escalons bastant alts i pedregosos. Dormim just al començament on hi passem dos dies ja que hem d'arreglar una roda i hem d'equilibrar tot el pes que portem a la baca.

            Al cap de dos dies seguim direcció Oujet per l'oued, amb les presions bastant altes pensant que ens trobariem pedres, però ja veiem que no, encara no fem 500 metres, una baixada de sorra i de cop una pujada amb curva, ens enganxa desprevinguts i ja ens quedem encallats. En sortim relativament ràpid i seguim i seguim per dins a l'oued, sorra i més sorra, els consums es disparen bastant, atravessem la valle blanche, al final hem aconseguit fer uns 120 quilòmetres i pel camí ens trobem un francès que ens dona algun waypoint i ens indica pel camí que ell creu que és el millor.

            De bon matí tirem i en teoria hem d'anar a enganxar amb un track que va a Tidjikjà, les roderes es perden i hi ha moltes pedres grosses, tornem a pujar presions, però al mig de tot això també hi ha dunes, és el mig dia i entre dues dunes, la sorra és tova, portem presions altes, i encallats. Posem les planxes, baixem presions i en sortim. Al final trobem el track, però resulta que el track era d'algú que no semblava que seguís cap pista sinó que anava pel mig del desert així que decidim mirar la direcció d'un punt on coincidien varis tracks i rumb cap allà.

            Quin calvari, pedres super grosses i moltes i moltes, hem arrencat el protector del diferencial de darrera (ha caigut de tant ben soldat que estava, soldat nostre). Però al final hem trobat el track principal i l'hem seguit. Hem fet un total de 100 quilòmetres i estem a la mateixa altura que ahir però uns graus més cap a l'est.

            Ens aixequem rumb Tidjikjà, la pista pedregosa i molt envirollada, la sorra també és present i fa complicada la conducció. Hi ha trams de pedres i més pedres, i de cop i volta dunes i dunes. Ja cap als últims 50 km tirem per un oued, l'enganxem al migdia la sorra està molt i molt calenta i a fora hi déu haver una temperatura de bastant més de quaranta graus, entre una cosa i l'altra el motor s'escalfa cada cop més i ens obliga a baixar presions.

            Al final ens trobem amb l'oasis de Taujafet on ens parem a menjar, dormir i sobretot a agafar aigua que ja en començavem a tenir molt poca. En el fons estem bastant cansats, la d'avui ha sigut una pista molt i molt sacrificada, bastant complicada ja que en tot moment hem hagut de tenir l'atenció al dos-cents per cent no només en tema de conducció sinó també d'orientació, a més diriem que hem tornat a blinar una barra de direcció que ja arreglarem demà o demà passat un cop arrivem a Tidjikjà. Els quilòmetres es fan lents i amb sorra els consums es disparen. A més hem inflat i desinflat les rodes manualment bastants cops, estem pensant en fer una modificació en el cotxe per poder inflar les rodes automàticament amb el compresor de l'aire acondicionat.

            Ja ben arrivats a Tidjikja quedem mig decepcionats, ens esperavem quelcom més a part d'un parell de barriades i un mercat central de dos carrers. L'objectiu aquí és fer la petita modificació d'anular l'aire-acondicionat i utilitzar el compresor per a inflar les rodes. Busquem les peces i no les trobem i amb aquestes que acabem en un mecànic. Entre les seves idees i les nostres acabem fent una xapussa monumental i ja ho tenim, ja no ens cal fer presions manualment, una mica de liu, perquè l'aire surt molt calent, però bé, l'anem refrigerant tirant aigua per sobre de la sortida d'aire.

            A la tarda ja sortim cap a les afores de la ciutat i a uns 23km ens desviem a l'esquerra seguint el track gps que ens portarà a Kiffa passant pel famós pas de Nega.

            El dia següent ens el passem per pista i acabem dormint a menys de trenta quilòmetres de Nega, això fa que tant bon punt ens llevem arrenquem el cotxe i de seguida arribem al famós pas.

            Comença amb una pista de pedres grosses i després segueix amb una baixada pronunciada pel mig de les dunes, algun moment les marques desapareixen i ja ens quedem encallats, toca baixar presions i seguir endavant. Les grans pedres es camuflen amb la sorra perfecte per rebentar el carter o els diferencials i ens toca tenir encompte que anem sense protector a darrera.

            Un cop abaix seguim un oued i ve pujada amb sorra, la fem bé, son quarts de deu del matí i la sorra encara es bastant freda i s'enfonsa poc. Les dunes segueixen fins a un lloc que no trobem el pas, hi ha una paret de sorra amb tot de llenya enterrada, sembla que la gent posa llenya per poder pujar millor la petita paret, busquem una alternativa, però les dunes són altes i en els forats entre les dunes la sorra és molt tova, ens toca pujar fins a dalt de la duna anterior, i amb el màxim de gas intentar pujar. Ho fem amb gas i el cotxe puja sense problemes fent un saltioró al capdamunt, i d'allà ja tot baixada, un mar de dunes gegant que sort que l'hem fet de baixada, perquè de pujada deu ser molt complicat.

            D'aquí a Boumdeit i de Boumdeit a Kiffa, trobem bàsicament pista tot i que també una mica de sorra, el desert cada cop sembla menys àrid i tenim la sensació de deixar les dunes enrera i que en els pròxims quilòmetres direm adéu al desert, per entrar a la sabana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario